display samaruc algemesí

 

Dijous 14 d’abril a les 19,30 h, presentarem el projecte editorial/cultural a la llibreria Samaruc d’Algemesí. Allí intíentarem esbossar les línies principals del projecte i el relat de l’expènericia que, fins ara amb 12 pobles ja realitzats i més de 10 oberts que ens omplin de goig i de saber qui hi ha molt que fer.
Algemesí serà el proper.

D’Algemesí al Perelló, del rei Jaume al rei Pere el Gran. De rei en rei, de pilotari a pilotari. De les mans d’un a les mans de l’altre. L’esfereta de vaqueta continua rodant pels pobles de la Ribera. De Vicent Vendrell Ferrer, Vendrellet, ja parlàrem l’altre dia. Avui toca parlar de Joaquim Bomboí Giner, Palmes (el Blanco), de 1933, fill de pilotari i germà d’un altre pilotari, Tomaset. Tots, d’Algemesí.

Vendrellet (Perelló-3)

El Perelló. D’esquerra a dreta: Salut Vendrell, Rafa Tormo (d’Això és com tot)i Vicent Vendrell, Vendrellet.

Palmes comença de ben xiquet a tocar la pilota, aleshores, de badana, i recorda com jugava en el carrer a llargues, i també a una modalitat que li deien les basques, de punta a punta del carrer, i sense corda al mig. I fou a partir dels anys 70, ja amb el 40 anys ben fets, quan fou requerit en molts trinquets i en moltes partides, en les grans, en els extraordinaris desafiaments que s’han fet en els últims anys en els trinquets valencians, perquè els ferira, perquè els la tocara per primera vegada en cada quinze. Escoltar-lo, de com s’ha de treure la pilota, és un plaer. I la cosa té el seu coneixement, perquè un ha de saber a qui li treu, si fa el dau per dalt o per baix, si és alt o baix, si és esquerrà o dretà, si millor a l’escala, o no, si la muralla és prou llisa o no, i la pilota, és clar, la pell de fora, el bot, … I depenent d’això, la vaqueta i la palma de la mà han de funcionar d’una manera o altra. Un art, i Palmes, era, per tant, un artista.

Palmes
Algemesí. Joaquim Bomboí, Palmes, i Àngel Velasco (d’Això és com tot).

I sí, té molt present també que en la pilota valenciana, quan es juga amb ella, quan un és aficionat  pot  ocórrer de tot. Fins i tot, jugar un contra un altre, un en mans i l’altre amb el cap. Fet i fet, a Algemesí, els més majors aficionats a la pilota, tenen present, i Palmes (també el Vendrellet ens ho contava) ho recorda com si fos ahir, com Quico, el Gurró, que també va ser trinqueter, va fer un desafiament una vegada a un altre, a un pastor que tenia un bon braç (com a bon pastor que sap llençar ben lluny i fort una pedra), de què li parava totes les pilotes amb el cap. El tio Gurró sempre portava una boina, i aquell dia, es ficà una tovallola per baix per poder parar les pilotes. Aquell tirava des del 9 autèntiques bales, i el Gurró, des del dau, “només” havia de soportar la vaqueta en el cap i parar-la. I va guanyar… I no ho va fer sols que una vegada… Ni a pilotades va perdre.

O les partides de Vicentet, Gorreta (que va portar el Casino) i el Menoret, que eren un autèntic espectacle, i ells soles, sense jugar massa, omplien el trinquet. Feien festa. Això és JOC, en majúscula.