Sessió de fotos feta al carrer artificial de la pilota de Gavarda (des de la primavera del 2012), enclavat en el casc nou, lluny d’aquells carrers antics del poble vell on s’edificaren partides que segueixen en la memòria col·lectiva de molts dels veïns del municipi riberenc.
El tràfic, entre d’altres aspectes, ha fet que en molts carrers antics on es jugava hagen sigut substituïts per carrers artificials, anomenats també “carrers de la pilota”, en els quals s’ha intentat imitar els carrers “naturals”, fins i tot, en alguns detalls com les finestres, balcons o portes. Un espai públic més per “jugar” sempre és una bona notícia. Potser, però, segons com es mire també, mai tindran l’atractiu d’un carrer ple de canals, rastells mig trencats, parets irregulars i les reixes, les teulades, i altres secrets de l’arquitectura que sols la vaqueta pot descobrir. Ah! I els veïns i el públic que entren i ixen… En resum, un món tan inesperat o sobtat, com ho és la pilota en els carrers naturals. Efectivament, la pilota en el carrer pot donar tants capgirells quan els jugadors i el públic els esperen menys. I això, per molt que la raó i la filosofia ens ho vulguen fer entendre, ens sorprén sempre. I açò és una cosa bona…
A les fotos es veuen alguns jugadors (o exjugadors) com Vicent, el de Gràcia, el Xato, Sagal, Lerma o Román, per part dels històrics; mentre joves com Pau, Carlos o Jorge trenquen la maneta al fons, junt al tamboril, entre rises, entre filigranes.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.