BENEIXIDA. RAMON TORMO CHORDÀ, “EL POLLO”: JUGAR, O VIURE, ÉS SENTIR LA VIDA

Beneixida és un poble banyat pel Xúquer, quan no arrassada pel riu com va passar en la pantanada de 1982. La riuada, en part, va matar la pilota… Atès que el poble nou, però, no va tindre en compte això: espai públics per a la pilota i triats pel poble. Un frontó per a festes i ja està. En canvi, a Beneixida hi ha noms de pilotaris que no han eixit als manuals, però que marcaren els dits en aquells carrers del poble vell, i de la Vall Farta: Pepe, el “Blanco”; Pepe, el “Faenco”, Vicent, el “Xaparro”, Eliadoro, German, o el Xato. O Ramon Tormo, el “Pollo”, amb qui hem tingut el gust de parlar ahir mateix. A la seua casa, en un corral on hi ha rosers que pareixen arbres, on cria i ensinistra un bon grapat de coloms que esperen el seu torn.

A Beneixida, quan Ramon era jovenent, durant l’estiu es jugava totes les vesprades, que era quan la feina minvava, com en tants altres llocs del territori del Xúquer. Pilota i camp… Sempre de la mà. A més, tots els del poble que no tenien feina anaven també a veure’ls jugar. Abans de segar l’arròs, totes les vesprades, partida. Aleshores, poc abans o només arribar setembre, l’espiga ja havia crescut i era el moment de la recol·lecció. Una colla d’hòmens anaven segant l’arròs a mà amb una corbella. Al mateix temps que segaven anaven fent unes garbes amb les espigues sobre els rastolls de les mateixes garbes, que prèviament havien sigut tallades amb la corbella de desbarbar per ser inservibles, de manera que no tocaven l’aigua. Un procès ràpid i que requeria molta habilitat. Ramon Tormo, el Pollo, diu que pocs com ell “serraven” les garbes de l’arròs. Si haguera competit, haguera guanyat (o això diu, tot cofoi i rient).

Recorda també com el retor del poble, que era d’Ondara, don Manuel Peréz Frasés, que jugava també, i en sotana, i ho feia molt bé. A la Marina d’aquests jugadors de l’església hi havia uns quants… De vegades baixaven junts cap avall per veure al Bolo, o al Simatero.

A Beneixida es jugava en pilotes de badana. Eren més barates i els carrers eren de terra. A Tormo no li calien els guants per a jugar al “raspallot”, com es coneix també aquesta modalitat de la pilota valenciana en aquella zona. “El que és bon jugador de pilota no toca mai el terra amb els dits.” Això, el Pollo, ho té clar. A més, el que importava és jugar, i quan  més “accessible”, el joc, millor. El joc entès així és viure la vida d’una manera, i els diners, la responsabilitat, la seguretat  i el treball són una altra cosa. El joc entès també com apropiació del carrer i reconfiguració dels ordres, i que ha permès en moments complicats assumir la possibilitat de canvi…

A la foto, el Pollo ens mostra la corbella, amb la manota que té, que li cabrien unes quantes pilotes. Mig en broma, no volia que li férem la foto, no fos que li entraren a robar… Al final, però, ací la teniu: el cau d’un home i d’un món molt distint al d’ara.