Joc, espai i xarxa. Un espai emblemàtic. (2016/142 pag.)A Alberic tot és diferent, explosiu, efervescent, original. Allí la pilota s’enclaustrà durant dècades al trinquet, un dels espais més emblemàtics del territori valencià, per assolir algunes de les partides més importants que mai s’han jugat. Tanmateix, tot fou excessivament amateur malgrat que per l’espai de joc  passaren els més grans: Juliet d’Alginet, Rovellet, Llíria, Genovés, Eusebio, Guara, Batiste… Però no són més coneguts al poble (o més reconeguts) que els afeccionats que la feren anar durant dècades, cas del Moret, Charlot, Campero, el Minino, Amat, Salvoret, Saleta, Xiri, Paco Rosca, el Maelo, el Coixo Borràs, el Curret, el Geperut… Malnoms d’un submón allunyat de l’equilibri social que marcava el règim, primer franquista i dictatorial, despès democràtic i modern, estètic, tirànicament jove i bell. L’espai de joc d’Alberic fou, com altres indrets de la localitat, un enclavament on tremolà el sistema, i fou durant decades l’unic espai que durant Setmana Santa es jugava a la fira d’ALberic.