Trinquet d’Algemesí. Primer Campionat d’Aficionats (dues categories). Estiu de 1982. D’esquerra a dreta (en peu, primera fila): José Traver Gómez, el Morenet (trinqueter); Tomàs Bomboí (†), Luigi, Manolo (†), desconegut, Paquito (†), Toni Ivars Crespo, Benissa; Manolo Martinca (†); Leoncio, Pepe Traver Serra, Santos, Lorenzo, el Loren; Joaquim Bomboí, Palmes; i Vicente Haro, el Fari. D’esquerra a dreta (en peu, segona fila): Juanito, el Perero; Enrique Borràs, Pixarogles; Paquito Pusa; i Antonio Pantunflo. Ajupits (d’esquerra a dreta, primera fila): Toni “Boom”, Juanjo Martínez; i Juan Antonio Morillas Medina. Ajupits (d’esquerra a dreta, segona fila de més avall): José Maria Morillas Medina; Mariano Escrivano (†); Carrasquet, Salvoret Navarro, Saorito (Musos); Enrique Lluc Risent, el Lluquet (el Mecànic) (†); Carrasco (†), Eduardo M. Colomer, el Forner; Ximo Traver Serra, i Daniel B. Gómez Domingo, Danielet (†). [Fotografia cedida per Joaquim Bomboí, Palmes].

Trinquet d’Algemesí. Primer Campionat d’Aficionats (dues categories). Estiu de 1982. D’esquerra a dreta (en peu, primera fila): José Traver Gómez, el Morenet (trinqueter); Tomàs Bomboí (†), Luigi, Manolo (†), desconegut, Paquito (†), Toni Ivars Crespo, Benissa; Manolo Martinca (†); Leoncio, Pepe Traver Serra, Santos, Lorenzo, el Loren; Joaquim Bomboí, Palmes; i Vicente Haro, el Fari. D’esquerra a dreta (en peu, segona fila): Juanito, el Perero; Enrique Borràs, Pixarogles; Paquito Pusa; i Antonio Pantunflo. Ajupits (d’esquerra a dreta, primera fila): Toni “Boom”, Juanjo Martínez; i Juan Antonio Morillas Medina. Ajupits (d’esquerra a dreta, segona fila de més avall): José Maria Morillas Medina; Mariano Escrivano (†); Carrasquet, Salvoret Navarro, Saorito (Musos); Enrique Lluc Risent, el Lluquet (el Mecànic) (†); Carrasco (†), Eduardo M. Colomer, el Forner; Ximo Traver Serra, i Daniel B. Gómez Domingo, Danielet (†).
[Fotografia cedida per Joaquim Bomboí, Palmes].

 

 

 

RELIGIOSITAT POPULAR vers CRISTIANISME MUSCULAR
¨Ni Sant Vicent Ferrer va dir res de bo de pilota¨

La lectura contemporània d’Algemesí és ineludible de la festa popular, de la celebració ciutadana organitzada al voltant de simbologia que amb el temps ha recuperat (i també ha guanyat) pes fins assolir la consideració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. A l’actualitat el nom de la localitat riberenca va associat a la Muixeranga i a la celebració de la Mare de Déu de la Salut, on acudeixen milers de persones cada any per l’atractiu d’una posada en escena multitudinària en la qual participa bona part del poble. Tanmateix, com és ben sabut a Algemesí, no sempre fou així i la celebració popular (vinculada durant dècades a les classes subalternes de la societat) estigué prop de desaparèixer i sols l’organització veïnal permeté la seua conservació. I és ací, en aquests punts d’inflexió en els quals la història sembla accelerar-se, quan es pot observar el per què de les raons que duen a uns aspectes de la societat a desaparèixer i a altres a romandre en el temps i inclús enfortir-se.