Al claustre del Museu de la Festa d’Algemesí el dissabte 3 de setembre i a partir de les 19 hores, presentarem el llibre i l’exposició de la història de les nostres reflexions sobre la pilota valenciana a Algemesí, Joc, espai i xarxa. “La pilota a Algemesí com a ritual exclòs”.

I en aquest projecte del joc de la pilota valenciana ens interessa el joc, les xarxes socials i afectives, el valor cultural i vertebrador que aquesta activitat genera, i l’espai on es desenvolupen. I tot això, utilitzant la investigació, i la mostra o resultat d’aquesta, en un relat visual, literari i expositiu, que done compte de la vida de la pilota a Algemesí. I és que a Algemesí, amb un espai de la pilota dels més destacats, al contrari de les celebracions a la Mare de Déu de la Salut, o les Muixerangues, que saberen coexistir, i sobreviure, la pilota no va córrer la mateixa sort. Allí, com en altres pobles riberencs, la pilota s’enclaustrà durant dècades en alguns dels trinquets que han hagut al poble, bé en el que ara és un teatre municipal, bé en el que ens ha quedat des de la dècada dels anys 30 a la rodalia d’Alzira. I tot fou també excessivament amateur malgrat que per l’espai de joc passaren pilotaries de renom d’arreu i de diferents èpoques… I els del poble, com Vendrellet i Danielet, o Musos. Però no són més coneguts al poble (o més reconeguts) que els afeccionats que la feren anar durant dècades, cas de Camals, Miguelin, el Menoret, Quico Gurró, Benissa, el Gorreta, Rodenas, Enrique Borràs, o el Lluquet.

De vegades pensem que el discurs de l’espai públic (“popular”) convida a fer els ulls grossos, fer com si no existís, atès que al carrer i a la plaça només hi caben els elements i les proves inequívoques del final d’una classe mitjana universal i feliç, benestant, i a soles amb si mateixa en un món sense conflictes i sense misèria. A nosaltres ens agrada recordar, i com solem repetir, que fora bo pensar i viure l’espai no com un contenidor, de retenció de la societat, o d’impediment de les pràctiques socials, dissidents o no, i de joc. Ficats a buscar d’alternatives, o de noves funcionalitats de l’espai, per exemple, pensem que s’ha de partir d’alguna idea o alguna base de raonament o discussió que ajuden a crear relacions socials i una cultura popular diferents… Si és això el que realment es busca.

 

Editorial i productora cultural riberenca això és com tot (el número 10 de la col·lecció). Podeu consultar tots els exemplars a www.aixoescomtot.com