BENEIXIDA: TOTS SOM AFICIONATS

Tenim el gust de convidar-vos a la inauguració de l’exposició i presentació del llibre: “Joc, espai i xarxa. Raspallot i carrer estret. La pilota a Beneixida”, que farem el pròxim 16 d’octubre, a les 20 h a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Beneixida.

Apuntem ara algunes lletres del llibre:

“La riuada, en part, va matar la pilota… Atès que el poble nou, però, no va tindre en compte això: espai comuns per a la pilota i triats pel poble. (…) Però a Beneixida hi ha noms de pilotaris que no han eixit als manuals, però que marcaren els dits en aquells carrers del poble vell, i de la Vall Farta. Qui no recorda a Leovigildo Tarsi, nascut a final del segle XIX, que s’enfrontà amb els millors de la seua època? O alguns altres, si fa no fa, coetanis o ja d’alguna altra generació després, com Josep Bernabeu Chordà; Pepe, “el Blanco”; o el seu germà Heliodoro, “el Catxo”; Salvador Sampere Hernández, “Saoro”; Vicente Penalba Sales, “el Rateta”; Salvador López Benavent, “el Barber”; Pepe Garcia, “el Faenco”; els germans Nazario i Adelardo Garcia Juan; Vicent Juan Sales, “el Xaparro”; o uns altres Xaparros, els germans Nazario i Salvador Juan Soriano; Jacinto Domènech Vidal, “Jacintet”; Vicent Roig, “Raizales (el pare de Tano)”; German, “el Surdo”; Rafael Oreja; Vicent López Santacatalina, “Colau”; o el Xato, o Ramon Tormo, “el Pollo”, que viu en una casa amb un corral on hi ha rosers que pareixen arbres, on cria i ensinistra un bon grapat de coloms que esperen el seu torn. (…)

A Beneixida, quan Ramon era jovenet, durant l’estiu es jugava al carrer estret del Barranc totes les vesprades, que era quan la feina minvava, com en tants altres llocs del territori del Xúquer. Pilota i camp… Sempre de la mà. A més, tots els del poble que no tenien feina anaven també a veure’ls jugar. Abans de l’època de segar l’arròs, totes les vesprades, doncs, partida. Potser, sis dies a la setmana, quan no set. Els horaris de treball ho permetien. També, per exemple, un, si està rascant tarongers, no pot estartot el dia. O fent melonars. Amb aquell sol! A migdia ja ha acabat, i per la vesprada a jugar.”