EL PENSAMENT NO PAGA IMPOST

No sabem si el pensament d’un individu és, d’antuvi, la seua enyorança, la d’un mateix. Almenys, queda poètica aquesta definició… Això sí: més encertats estarem si diguem que l’acció i la crítica poden arribar a ser “fàcils”; el pensament, en canvi, no. De la mateixa manera que diríem que, com aquell qui diu, des de Franklin, hem convertit el temps en una obsessió: estalviar-ne, perdre’n, guanyar-ne, aprofitar-ne,… Com si fossen diners. I avui podem deduir ja també que no estem estresats perquè ens falte temps, sinó que ens falta temps perquè estem estressats.

I tot açò ens fa pensar que hem de viure i no solament existir. Viure és sentir la vida, al cap i a la fi. I viure, per això, és també experimentar sensacions fortes. En altres paraules, tot fa pensar que els individus hem nascut per a viure entre les convulsions de la inquietud i la letargia de l’avorriment. Però, millor inquiets que tediosos. Desgraciats amb qui amb poca cosa tenen prou.

I si fem cas a Òscar Wilde que venia a dir, si fa no fa, que la vida és un lleig quart d’hora, però fet de minuts exquisits, la vida, com la pilota, pot resultar deliciosa, horrible, encantadora, espantosa, dolça, amarga, perillosa… I per a nosaltres, “Això és com tot”, pot arribar a ser tot. I una cosa més: l’atracció del perill, com aquells que se la juguen, com els que arrisquen, rau en el fons de totes les passions més profundes. No hi ha voluptuositat sense vertigen i, al cap i a la fi, el plaer mesclat en temor embriaga.

“ (…) Comptat i debatut, si el desafiament és com un posicionar-se davant el món, també és una manera que les coses passen. La vida i el risc, en aquest sentit, i el Suret ho sabia, eren germans i tot era un joc. I jugar amb la vida era també una manera d’arribar a ser o fer alguna cosa. Ara es “juga” poc. A més, tot està molt “assegurat”: “xiquet, fes-te mestre”; “xiquet, no et faces allò”; “xiquet, millor ric que pobre”… Al cap i a la fi, algú ens diu constantment que la vida sempre té un costat ombrívol i un altre de brillant, i que de nosaltres depèn l’elecció, però sols el joc i l’amor trenquen aquestes consideracions extraconvencionals.”

[El text, i les fotografies, són del llibre, recentment publicat per “Això és com tot”: “Joc, espai i xarxa. Famílila d’afectes”, i que es podrà adquirir a la Casa de Cultura de Carlet, on està l’exposició (fins el 30 d’octubre): “La família de la pilota. Més enllà de l’hegemonia dels costums”. I a partir d’aquesta setmana en les llibreries de Carlet i quioscs, o sol•licitant-lo a “Això és com tot”, a través del c.e. editorialaixoescomtot@gmail.com]

Foto 1: Trinquet de Carlet. Estiu any 1979
Final del campionat d’aficionats de Carlet. Entre d’altres, d’esquerra a dreta: els xiquets, els Pujolets;  Ricardo Garcia Primo, i rodejant-la en els braços, Imma Garcia; Bernat Ortiz, el Xato (l’Alfarbí); Pepe Vidal, Llíria(el Roget); Miguel, Lloma; José Luís, Alquitrà; Jaume, Carxot; Andrés, l’Andalús; Eugenio Vidal, el Socio; Paco Garcia Navarro; Barres, i Agustinet. A dalt de la llotgeta, Pepito, Perele; i les xiquetes: Júlia Signes Belda i Aurora Garcia. [Fotografia de V. i Antonio Mira. Foto cedida pels familiars de Bernat Garcia, Vera. (Del llibre, recentment publicat per “Això és com tot”: Joc, espai i xarxa. Famílila d’afectes)].

Foto 2: Trinquet de Carlet. Setembre de 1971
Fira de la Pilota. Festes del Poble. Els jugadors (d’esquerra a dreta): José Ortuño Martínez, Xatet I; Baptista Ribes Gil, Ribes; i Antonio Signes González, Suret I. Al final, Bernart Reig Marco, el Patet. Els xiquets són els fills del Patet: la xiqueta, davant del Suret I, Marisa Reig Alcover; i el xiquet, al costat, Alberto Reig Alcover. Entre els aficionats i públic de l’escala, podem trobar: Bernat Espert, Cagantxo; Vicent Gorba, el Catxet; Pepe Sàez; Rafael, el Gatet de Carlet; o Toni, Macarró. [Fotografia d’Emilio Muñoz, el Curret. Foto cedida per la família de Bernart Reig, el Patet. (Del llibre, recentment publicat per “Això és com tot”: Joc, espai i xarxa. Famílila d’afectes)].

Foto 3: Làmines de la carpeta-llibre del treball a Carlet d’Això és com tot”: “Joc, espai i xarxa. Família d’afectes”. Les làmines, els cossos i mans, dels jugadors que es veuen són: les de Paco Signes, “Suret II” i Eugenio Vidal, el “Socio”.

Foto 4: Fotos exposades a la Sala d’Exposicions de la Fundació Caixa Carlet-Casa de Cultura. A la foto del mig, partida al trinquet de Carlet, en homenatge al Xatet II (maig de 1995). L’exposició estarà oberta al públic, en horaris de la Casa de Cultura, matí i vesprada, fins el 30 d’octubre.