NOTA A LA PRIMERA EDICIÓ DEL LLIBRE: JOC, ESPAI I XARXA. DE LES MANS I FER ANAR LA PILOTA [Alginet, núm. 1]

//NOTA A LA PRIMERA EDICIÓ DEL LLIBRE: JOC, ESPAI I XARXA. DE LES MANS I FER ANAR LA PILOTA [Alginet, núm. 1]

NOTA A LA PRIMERA EDICIÓ DEL LLIBRE: JOC, ESPAI I XARXA. DE LES MANS I FER ANAR LA PILOTA [Alginet, núm. 1]

Les fotografies de l’Arxiu Ismael Latorre Mendoza utilitzades en el llibre són privades i les pàgines que aquestes ocupen, i no es podran utilitzar sense el permís expressat pels seus propietaris. A més de l’autoria indicada en les fotografies de les pàgines 65, 67, 69 i 122, ho són també les fotografies de les pàgines: 64, 66, 68, 71, 72, 73, 98, 102 (detall de la 122), 124 i 125.

A més, amb la finalitat d’afegir més dades informatives sobre les imatges de l’arxiu, apuntem:

  • Les fotografies de les pàgines 64, 65 i 66, varen ser fetes el 3-III-1948.
  • Fotografia pàgina 67: feta el 15-VIII-1948.
  • Fotografia pàgina 68: feta l’any 1948.
  • Fotografia pàgina 69: feta el 27-VIII-1949.
  • Fotografia pàgina 71: feta el 24-VIII-1971.
  • Fotografia pàgina 72: autor: Gerard Latorre Canet. Feta el 20-II-1984.
  • Fotografia pàgina 73: autor: Gerard Latorre Canet. Feta el 7-V-1984.
  • Fotografia pàgina 98: feta el 20-VIII-1948.
  • Fotografia (detall) pàgina 102: feta l’any 1970.
  • Fotografia pàgina 122: feta l’any 1970.
  • Fotografia pàgina 124: autor: Gerard Latorre Canet. Any 1984.
  • Fotografia pàgina 125: autor: Gerard Latorre Canet. Feta el 20-II-1984.

L’Arxiu Ismael Latorre Mendoza, actualment, i des de 1985 (que durant en vida, la seua muller, que va morir abans, Laura Canet Lozano, fou també l’encarregada de la custòdia i que també ajudava al fotògraf en el treball de l’estudi), en propietat i a cura del seus fills, Carolina Latorre Canet, i Gerard Latorre Canet, té més de tres-cents mil negatius. Sens dubte, un dels majors arxius d’aquest tipus de tot el País Valencià, i un dels més rics en continguts històrics, socials i costumistes (festes, oficis, personatges, etc.) del poble d’Alginet i dels voltants i, per extensió, de la societat riberenca i valenciana. Un diari personal i vist o “llegit” a través de les imatges que ha creat, però que transcendeix la seua persona i que, actualment, forma part, i en un lloc destacat, del patrimoni cultural i memorialístic valencià, ja que a través de la seua càmera han passat períodes polítics com el republicà, el franquista, fins l’actual. Com algú va dir, i per a nosaltres molt encertat, més que un fotògraf, un “activista cultural” de primer ordre, i que el seu poble, va reconèixer els seus mèrits nombrant-lo fill predilecte del poble, un honor que comparteix amb altres persones com Josep Espert Climent, Pepet, el pintor; la missionera Elvira Bosch; o el pilotari Julio Palau Lozano, Juliet, de qui podríem dir, i podem constatar (tan sols, revisant la nòmina de fotografies de Juliet fetes per Ismael Latorre i que es poden trobar en el llibre esmentat), que fou el seu fotògraf per excel·lència.

Ismael Latorre Mendoza (1920-2011) va fer el primer aprenentatge fotogràfic amb Josep Trullenque, pioner de l’activitat fotogràfica a la Ribera del Xúquer. Els primers treballs fotogràfics es remunten a l’any 1935. I cal pensar també que des que un representant de teles (el seu pare, Justiniano Latorre, era sastre) li va regalar una màquina de fotografiar, un Brownie Baby de la casa Kodak, es va aficionar a captar tot allò que passava al seu voltant, fins a perfeccionar el seu estil i que tan valorat ha estat posteriorment per altres artistes contemporanis d’aquest ram.
Entre altes ocupacions, fou corresponsal de l’agència Efe i de premsa escrita, i ha realitzat exposicions fotogràfiques durant cinquanta anys, amb títols (amb els corresponents llibres o catàlegs) com: Ventall d’imatges.L’Alginet agrícola (1998), Els cultius (1998), La dona i el seu treball (1999), Estampes populars d’Alginet(2005-2006). Té actualment dos exposicions permanents: una al museu de la pilota de Genovés, i una altra, sobre oficis i treballs agrícoles, a les oficines de l’ANECOP. I una altra d’itinerant: La força de la dona, comissariada per Cristina Escrivà, des de 2005. Finalment, caldria destacar que la revista d’estudis locals del poble d’Alginet, Aljannat, en el número 3, de 2008, li va dedicar un monogràfic a la figura i obra del fotògraf Ismael Latorre, amb textos de diversos autors, així com un vídeo-Cd realitzat per la filla del fotògraf, Carolina Latorre Canet.

By |2016-01-12T11:17:16+00:00juliol 28th, 2014|Sin categoría|0 comentari

About the Author:

Deixa un comentari