A finals del segle XIX es va fer a Carlet les vies del tren i l’estació, a un costat del riu Magre, i que passa per aquest poble de la Ribera Alta del Xúquer. I poc més de mig segle després, l’estiu del 1947, es va inaugurar el trinquet, al costat de l’estació. I la família Suret, que venia d’Alginet, va començar a regentar-lo… D’allí són també un bon grapat i extraordinaris pilotaris, dels millors de tots els temps. Ara, alguns, ja no estan. Però noms com el Xatet, el primer i el segon, els Surets, ja mencionats, el Roget o el Patet, Albalat o els Pereles, són noms que han quedat i quedaran per sempre en la memòria dels carletins. Alguns ja jugaven en el carrer abans que es fera el trinquet. I també, molts aficionats de primera fila que són els que realment han fet possible que durant dècades (almenys fins que es va tancar el trinquet) la pilota i l’ambient o sociabilitat que genera no decaiguera. La pilota, és clar, té aquestes coses… Noms com el de Cagantxo, Olaso, Federiquet, Logan, Lina Zanón, Llíria,i tants altres, han quedat marcats en les parets d’un trinquet, per molta pols que tinga ara, i que a setembre es vestia de gala per rebre als jugadors i organitzar partides inversemblants.
Nosaltres, això és com tot, acabat fa poc el treball d’Alginet, Joc, espai i xarxa. De les mans i fer anar la pilota, hem començat ara amb el de Carlet. I hem començat amb les entrevistes i converses amb un dels millors mitgers que ha tingut aquest joc: Josele Ortuño Signes, el mestre Xatet II, un enamorat de la pilota, nét del Suret, el primer trinqueter, i fill d’un altre extraordinari mitger com fou el seu pare, el Xatet I.
Repetim: no ens interessa tant l’activitat esportiva que s’hi realitza, sinó les xarxes socials, el valor cultural i vertebrador que aquesta activitat genera, pot crear o ha pogut fer. És així com tota la recerca continuarà encaminada en els distints punts centrals indicats: joc, espai i xarxa, i als nivells o des dels punts de vista social, cultural i polític.
El joc, i el joc de la pilota entès així, és una activitat creativa, espontània i original, el resultat final del qual fluctua constantment, la qual cosa motiva la presència d’una agradable incertesa que ens captiva a tots.
(En la fotografia, de Rafael Tormo Cuenca, el Xele, el Xatet II, i jo mateix, en plena conversa).
www.editorialaixoescomtot.blogspot.com
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=695949583806016&set=o.690630957653436&type=1&theater
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.