ALZIRA. ENRIQUITO D’ALZIRA (I): TRINQUET VELL / TRINQUET NOU

///ALZIRA. ENRIQUITO D’ALZIRA (I): TRINQUET VELL / TRINQUET NOU

ALZIRA. ENRIQUITO D’ALZIRA (I): TRINQUET VELL / TRINQUET NOU

Aquests passats dies hem començat els treballs d’Això és com tot, i el seu projecte: “Joc, espai i xarxa”, a Alzira, la capital de la Ribera Alta, situada en la marge dreta del riu Xúquer; riu que travessa i rodeja la ciutat (per això, des de ben antic se l’anomena també: “l’illa del Xúquer”) i que, com tots els de per ací sabem, en més d’una ocasió, ha deixat córrer les seues aigües envalentonades pels seus carrers. Dit açò, potser, alguns no saben que el Xúquer va ser navegable fins Alzira amb petits vaixells de no massa tonatge. D’això, però, ja fa uns quants anys: la navegació va ser possible fins el segle XVI (llevat, és clar, de les navegacions provisionals postinundacions), pràcticament fins que altres pobles o llogarets de la ciutat es separaren (Carcaixent, o Guadassuar, per exemple), que provocà una recessió econòmica considerable, agreujada per l’expulsió dels moriscos. Coses dels humans, les enganxades i enfrontaments, i les xenofòbies!

alzira-la-vila-1746

I el primer que hem fet és visitar dos dels millors pilotaris que hem tingut i dues famílies, o tres, segons es mire, i uns espais (els trinquets Vell i Nou): Jesús Rodríguez Ferrer (1938), Ferrer II, vingut de la Safor, fill de Ferrer de Miramar (pilotari i trinqueter ben assentat a la Ribera), i la seua muller, Anna Fontana Ruiz (1944), filla de Francesc Fontana Mogort, Fontana, pilotari i “històric” trinqueter durant molts anys d’Alzira, i que va alliçonar Enrique Ferrandis Carbonell (1935), Enriquito, ja de ben menut, en les arts de la pilota, del qual parlem ara, i del trinquet nou, deixant per a un altre moment, el trinquet vell i a la Fontana i Ferrer II.

Un xiquet, Enriquito, que va nàixer ben a prop del trinquet vell d’Alzira (de 1907, un dels més vells de la comarca), i que no deixava de xafar en les hores lliures després de l’escola. Vaja, a tot hora que podia. Conta també, ves per on!, que a sa mare li semblava molt bé que estiguera allí, perquè estava més segur, vigilat o “controlat” dels suposats perills del carrer. D’aquesta manera establí amb Fontana una relació que va fer del xiquet l’ajudant privilegiat de l’empresari, coadjuvant-lo en totes les tasques que un trinquet comporta: venda ambulant dins el local, la neteja i pintura, recollida de pilotes després de les partides a les galeries, lliurament de talons als postors, etc. En resum: s’ho va guanyar, i, de retruc, començà a jugar amb els millors aficionats del poble per agafar un nivell que el portaria a ser considerat un dels més “aproximats” al rang de Juliet o Rovellet, als quals podia parlar-los, amb un bon trio, de tu a tu. Per cert, fora bo recordar, i que Enriquito té tan ben present, contant-ho com si fos l’altre dia, aquelles partides que es jugaren als trinquets d’Alzira, Algemesí, Carcaixent i Gandia, entre el trio format per Enriquito d’Alzira, el Xato de Carlet, i el Xato de Museros contra Juliet i Rovellet; això sí, Rovellet ferint i anat corrent al darrere. “Extravagàncies” o capritxos que sols la vaqueta permet.

IMG_2426
IMG_2428

I ens hem entrevistat amb ell, junt a l’empresari i trinqueter, Eduard López, al Trinquet Nou d’Alzira. Un trinquet que més d’un ha criticat per la conveniència o no de si calia fer-lo… Un problema o una situació, treure l’espai de joc de dins del poble, i que s’ha generat també en altres pobles (Sagunt, Montcada, Moncofa, etc.) amb conseqüències distintes, però que, generalment, no han acompanyat com caldria la revitalització o el propi joc, malgrat els esforços del trinqueter o d’altres organismes, entitats o institucions per fer-lo viable. Per què la pregunta que es fem és, i que es fan alguns en aquests casos, com és possible que es gasten els diners que s’han arribat a gastar en alguns trinquets nous i d’última generació, i que no funcionen, o el que seria desitjable…?

IMG_2429
IMG_2432

Enrique Ferrandis Carbonell, Enriquito d’Alzira, Eduard López i Rafa Tormo, d’ això és com tot

I és que si reflexionem sobre la noció d’espai, o d’espai públic, veuríem com aquest concepte s’ha imposat, almenys en les tres últimes dècades, com a ingredient fonamental tant dels discursos polítics (d’un costat o l’altre, d’ací i de més enllà) relatius a la realització dels principis igualitaristes atribuïts als sistemes nominal o formalment democràtics, com d’un urbanisme i una arquitectura, o la manera d’entendre l’ús de l’espai —treure quasi tot als afores, per exemple—, i que, sense desconnexió possible amb aquests pressupòsits polítics, treballen en la qualificació i la posterior codificació dels buits urbans que precedeixen o acompanyen tot entorn construït, sobretot si aquest apareix com a resultat d’actuacions de reforma, tematització o revitalització de barris o de zones industrials, o espais d’oci i de joc considerats obsolets i en procés de reconversió, perquè sí.

By |2016-02-01T15:59:49+00:00juliol 10th, 2015|ALZIRA, RIBERA ALTA DE XÚQUER|0 comentari

About the Author:

Deixa un comentari