ALCÀNTERA DE XÚQUER: JOC I VIDA AL CARRER

I ara toca Alcàntera de Xúquer. Tot un plaer haver treballat allí, i amb les persones amb què ho hem fet. I tot això, utilitzant, com sempre, la investigació, i mostrant-la en un relat visual, literari, assagístic, biogràfic i expositiu, que done compte de la vida de la pilota a Alcàntera, tot un exemple de com conviure el carrer i la pilota, i que podreu comprovar el pròxim dijous, dia 30 d’abril, a les 20 h, a l’Escorxador Vell d’aquest poble de la Vall Farta.

El carrer, aleshores —i, això es troba a faltar ara— era com una extensió de la vida, on el conflicte és part de l’aprenentatge i del coneixement compartit per part d’una gent que, en certa manera, no vol o volia viure “assalariada”. En altres paraules, el fet del joc en el carrer, però, implica una manera de relacionar-se els uns amb els altres; una nova manera de socialització, així com una nova manera d’entendre i viure el món. I el cas és que cada vegada el poder de decisió recau menys en les persones, en els ciutadans, i en tenen més les veus de certes persones i, especialment, certes ideologies o determinat poder institucional i “especialistes” que, d’altra banda, sols tenen ulls quan es parla d’esport, sense tenir en compte el joc (popular).

La pilota a Alcàntera era una gran passió, i les passions són com el vent, necessàries per a donar moviment a tot i crear allà on no hi ha, encara que, sovint, siga causa d’huracans.

(La fotografia de més avall correspon a després d’una partida de raspall en Festes d’Alcantèra de Xúquer. Podem veure a: Ricardo Sales, “Paleta”; Vicent Roselló; Rafael Pérez, “l’Obrer”; Avelino Aliaga, “Velino”; Vicente Bernabeu, “el Serrano”; Josep Monar; Ramon Lluch, “Xispa”. [Foto cedida per Vicent Bernabeu, “el Serrano”].