BENEIXIDA. UN CAPELLÀ, PILOTA I CLERO

Manuel Frasés Pérez, capellà de Beneixida (la Vall Farta), no era professional, però sí un gran aficionat que havia tocat la pilota des de ben menut, tant a Ondara com a Benialí (a la Vall de Gallinera), on va viure molts anys, i que les tasques eclesiàstiques no li impediren del tot mantenir aquest joc, ni tampoc quan estava al seminari de València. El seu germà, Juan Frasés Pérez, encara recorda com a Massarrotjos, a l’Horta Nord, jugaren a pilota en benefici de l’església i com d’estranyats es quedaren molts en veure a un capellà amb pantalons blancs donant-li a la vaqueta tan bé. A Beneixida també el recorden amb la sotana arromangada i donant-li de valent a l’esfereta.

El clergue Manuel Frasés va nàixer a Ondara el 6 de gener de l’any 1928, el dia de Reis, en plena dictadura del general Primo de Rivera (que no acabaria fins el 1930), l’any de la penicil·lina, i precisament un dia que a Anglaterra patiren el desbordament del riu Tàmesis, originant una de les inundacions que més es recorden al país britànic. De rius que es desborden, ací a la Ribera, també en tenim un, el Xúquer, el “Devastador” (o com vulgueu dir-li) i que, especialment, Beneixida o Gavarda el tenen molt present. Una societat, l’anglesa, que es veuria també molt afectada en aquella època per l’escàndol que va provocar la publicació de L’amant de lady Chatterley, de David Herbert Lawrence. Fet i fet, el llibre s’edità de forma privada en ser rebutjat per les editorials. I que va molt bé de recordar ara quan alguns fan referència a Sade en un més que possible negoci que art, com puga ser “no se quantes ombres de Grey”.

Manuel Frasés, i el seu germà, Juan Frasès, a Ondara, des de ben menuts, com tants altres xiquets del poble, en el trinquet de l’avi Frasés, tocaren ja la piloteta més d’una vegada. Un trinquet, el vell, petit, i que permetia molt bé jugar als menuts i als més joves, tant del poble, com de les rodalies. Però, encara de ben menuts, la família Frasès, per motius de treball del pare, que era ferrador (el seu pare i els germans eren carreters, aleshores, amb una gran cavalleria, cavalls que feien i tot les primeres carreteres que unirien —encara no s’asfaltaven els camins— alguns dels pobles de la vall), va anar-se’n a la Vall de Gallinera, a Benialí, aquesta bella vall de la Marina Alta, oberta i tancada per uns castells, i formada, a més, pels nuclis de Benirrana, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili, i que, antigament, va ser repoblada, sobretot, pels mallorquins, molts d’ells vinguts d’Andratx.

Així que un dia, Manuel, que ja havia decidit fer carrera eclesiàstica, se n’anà al Seminari Menor de València, on va cursar estudis. Quan acabà, amb una beca del seminari, passà a ajudant de ’arquebisbe, fins que va tenir ocasió d’anar a exercir a alguna parròquia. A ell li havien destinat, o això volia l’arquebisbe, a Mondoñedo, al nord de Lugo, a Galícia. Però Manuel volia quedar-se en la seua terra, i viure com a ell li agradava: en els pobles seus, a prop de la seua gent, jugant a pilota, caçant, fent de colombaire, etc. El cas és que es va negar i no va ser ben vist pels càrrecs superiors. I li donaren Beneixida, on mai havia hagut cap capellà. Manuel Frasés sempre va parlar bé d’aquest poble de la Vall Farta i de la seua gent, amb qui mantenia molt bona relació. No cal dir amb els que caçaven, feien volar els coloms o jugaven a pilota, precisament en el carrer que tocava a l’església.

A Beneixida vingueren també una dia a jugar Antoni Reig, Rovellet, i la parella de carletins, Perfecto Montserrat, el Roget, i Bernat Reig, el Patet. Rovellet, el mossèn Frasés i Carmelo contra els galotxers carlentins i un altre feridor. L’amistat d’aquests extraordinaris pilotaris, sobretot, amb Rovellet, amb mossèn Frasés, que jou jugador també, ho va permetre. Una autèntica exhibició de pilota, i un dia de festa per a tot el poble i els que acudiren dels voltants, com molt bé recorda també Rovellet, a més perquè, el seu fill va nàixer també aquell  mateix dia. Rovellet, la família del qual venia de Dénia, havia nascut al costat del trinquet de Pelayo, però de les seues anades a la Marina, ja de ben menut i jovenet coneixia aquella família i l’ambient del vell trinquet d’Ondara (sobretot, al germà de Manuel, Juan Frasès, atès que l’altre estava en el seminari de València, i que continuaria quan Rovellet jugava també en el nou trinquet d’Ondara, que va inaugurar el 1956). Cal fer notar, però, que abans de dir-li d’anar a fer aquella partida, havia estat ja a València, en la seua Vespa, per casar a Rovellet, un 9 d’octubre, dia de Sant Dionís. Encara recorda Rovellet com aquell dia havia mort el papa Pio XII, Pacelli. Això era el 1958. Aquest Papa, que tanta controvèrsia i polseguera escrita i oral va alçar abans i després de la Segona Guerra Mundial, tant per alguns convenis firmats amb el règim nacionalsocialista anteriors a la guerra, com la seua participació o postura en contra del nazisme, li va tocar també ser el Papa de la Guerra Freda, i en aquest context la seua opció va ser molt més clara: entusiasta anticomunista i aproximació total al bloc nord-americà. Coses del clero.