LA CULTURA: cultura popular i cultura contemporània

En primer lloc, en això és com tot, d’entrada, i considerant l’actual context socioeconòmic i polític, ja ens fem les següents preguntes: importa la cultura? Per a què serveix? O què entenem ara per cultura? Qui o què l’ha de generar? S’ha de “controlar”, o protegir? I, sobretot, a qui li haurìa que preocupar? I, és clar, per què? Aquestes qüestions, que molt vegades es formulen en termes massa simples, es troben en el centre de l’actual debat sobre la cultura i l’edició (entesa la primera com a bé comú, i la segona com a una font o agent cultural de primera magnitud), les indústries culturals i editorials o sobre el suport públic o privat al sector cultural i editorial.
Ens uns moments actuals, de confusió, de “crisi”, el valor de la cultura acaba en moltes ocasions què és un motor de l’economia, o de cohesió social. Però aquests factors, segons ho veiem nosaltres, no és suficient ni abraça tot el concepte de cultura i la seua pràctica, ni expliquen del tot la contribució de la cultura a l’experiència humana. Entenem, doncs, que cal fugir d’aquestes interpretacions o justificacions utilitaristes o instrumentals, i que ens cal una pràctica que penetre en aspectes com la rellevància social, política i econòmica.
En segon lloc, aquest concepte de cultura el volem fer servir com un lloc des d’on es puga estar i pensar sobre els fluxos de desig que han possibilitat la seua multiplicació, encara que siga amb una relació delirant amb els altres on tot puga ser possible o que generen, o hagen generat, sentit. Per això la idea de cultura com a símbol, o sistema de símbols, vol destacar més la tramoia, la “conspiració”. I això no ha de tenir el mateix sentit per a tots els membres d’una societat. Més aviat, considerem que poden ser interpretats de maneres diferents, depenent, ja de la posició que ocupen en l’estructura social, ja de condicionaments socials i psíquics anteriors, o bé, del mateix context, i per tant, obert a diferents punts de vista. I nosaltres volem aportar coses a partir d’aquesta interpretació crítica.
I en aquest marc cultural teòric que hem mirat de resumir, entenem per cultura popular contemporània aquell espai des d’on tota societat és referència i es pensa críticament, saltant-nos qualsevol sub-alternitat o tradició vers modernitat; rural vers cosmopolita; analògica vers digital; nova vers antiga, etc., etc. I la contemporaneïtat cal entendre-la com un concepte fluït, que es desplaça i es mou contínuament en el temps, sense parar-se, i, per tant, impossible de fixar-la.
Per tant, la nostra intenció, insistim amb això, és englobar sobre la base comuna del pensament cultural activitats com les arts plàstiques, la cultura mediàtica, el joc, la música, la literatura, l’arquitectura, fins i tot, i qualsevol altra manifestació que tinga en l’expressió estètica i social la raó de ser. I volem atendre igualment les diferents formes d’acostament analític, ja siga des de la perspectiva del creador, del teòric de l’art, del crític, de l’antropòleg o del sociòleg, o simplement de l’afeccionat o espectador conscient que vulga aportar una reflexió reveladora. Com diem, sempre amb l’afany de la màxima obertura de pensament que ens ha d’animar en les nostres tasques editorials, investigadores i creatives.
En resum, volem apostar per fer propostes de clara projecció crítica amb una funció oberta i “conflictiva”, que sempre tinga una base de compromís, social, popular i contemporani. Partim, per tant, del que considerem un buit que deixat per l’esgotament de moltes pràctiques culturals, que més que constituir-se com a dispositius d’ús i trànsit, sols han esdevingut ferramentes d’aturepresentació i control. De la mateixa manera que no entenem la cultura contemporània com a objecte passiu de recepció, sinó que la volem ocupar per a desidealitzar aquelles iniciatives que no porten enlloc; o que deixen de servir d’una manera fugissera, quasi instantània, sobretot, una vegada “instal·lades” i  “acomodades”, per buscar més una praxi que done explicació i sentit, o sentits, als complexos processos socials on aquella estaria inclosa. En definitiva, una visió no lògica i “administrada” de la cultura, més enllà de la  visibilitat i la trampa de l’activitat o allò a defensar o preservar.