Per què fer alguna cosa? Per a qui ? Amb quina idea?

Normalment,  la majoria de projectes parteixen d’idees, les quals, en el constant anar i vindre de la ingent programació cultural que ens assetja, arriben a desaparèixer en la repetida i permanent convocatòria. I això és el que no volem amb aquesta iniciativa que és aixó és com tot: esbossar solament unes idees, que es dissolguen ben prompte, com si res, i no deixen ni rastre. En canvi, volem partir d’allò que entenem per “urgències” i de l’intercanvi entre totes aquelles persones que senten el fet d’estar o trobar-se en aquesta situació com un problema comú i vulguen compartir-ho; sense objectius salvífics ni venjances decimonòniques.
Per açò volem preparar-nos des d’una visió “perifèrica”, per a oferir un o més punts de vista en tot allò que encara està viu, que és conflictiu i que no és visible del tot i, per descomptat, impossible de representar. Així que partim d’una “derrota” i de la saviesa que aquesta genera, cosa que constantment ens exposarà enfront de visions focalitzades i patrimonis identitaris, davant els quals, aparentment, sols cal adaptar-se o aïllar-se. Nosaltres, però, “resistirem” d’una altra manera.
Per aquesta raó, això és com tot no sols és un  un projecte de producció editorial, sinó que llancem una proposta que, des d’un posicionament crític, ens ajude a pensar amb el dispositiu de relacions, espais. institucions, lleis, regulacions, pensaments, i tot allò que emergeix en un moment històric donat. En altres paraules, no sols ens proposem identificar, conèixer i descriure de manera científica la realitat que toquem o observem. No, volem també generar i construir sentit amb tot allò que ens apropem.
En aquest sentit, allò que prioritzarem és el paper de les xarxes afectives —aquelles que posibiliten la socialització a partir de l’estimació o el lligam d’uns cap a altres, al cap i a la fi, propi de les necessitats de pertinença de l’ésser humà— que es donen als espais dels camps culturals i polítics, així com mirar de generar un discurs que possibilite visions diverses del camp a treballar. I tot això, utilitzant la investigació i la mostra o resultat d’aquesta en un relat visual, literari i expositiu, a més a més d’itinerant quan calga i allà on estiga viu i present l’objecte del nostre treball.
Les xarxes afectives, doncs, operen en molts nivells, des de famílies fins al nivell de col·lectivitats polítiques o culturals més grans, i juguen un paper crític en la manera com es resolen els problemes, com es porten les organitzacions i el grau d’èxit que aconsegueixen els seus individus per aconseguir els seus objectius; també, els nostres.
Per un altre costat, el caràcter inestable dels processos de configuració de moltes d’aquestes xarxes, i les seves relacions amb els espais que utilitzen, ens exigeix mantenir obert el treball de camp, de manera que seguim incorporant nous espais i xarxes socials a la mostra, i guardar els contactes amb les xarxes socials conegudes i els espais contactats.