Sovint escoltem, molt endins dels nostres cossos, veus que qüestionen les nostres pràctiques per pensar-nos críticament, en el tortuós entramat cultural al qual semblem estar sotmesos. I durant uns segons ens preguntem com podríem eixir d’aquell espai amb els nostres propis recursos i amb l’autonomia necessària per a no seguir tirant aigua sobre les cendres d’allò que estava per venir.
Pensem que des d’allí és possible pensar i anar més enllà del que som per a poder canviar les pràctiques, i revisar els fonaments que ens facen reconèixer els territoris que hem anat deixant de transitar; i que, per tant, ens ha conformat i ens ha fet ser submisos en les practiques. I açò, al final, solament ens permet reivindicar-nos en la seua dependència.
No proposem posar-se fora del sistema o de parapetar-se en l’ideal d’una cultura des de dalt, sinó al costat “dels que no saben”. Més aviat volem arrancar dels espais de representació preestablerts i innocus, i dels seus llocs adquirits; partir d’allò que encara pot servir-nos per a pensar-nos i entendre què estem fent com a societat.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.